LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Per fi tenim un gosset. Es diu Duki i és molt bufó. Quan la meva mare el va anar a buscar ella tenia pensat regalar-nos una femella però en quant el va veure es va enamorar d’ell i al final ens el va portar.
Era l’aniversari del meu germà, estàvem els dos a la nostra habitació quan van picar al timbre, era la meva tieta. La meva mare ens havia dit que dobleguèssim la roba i que no baixèssim fins a acabar. Quan la meva tieta va arribar, la meva mare va insistir molt en que baixeisim i jo en aquell moment vaig començar a sospitar. Efectivament quan vam anar al menjador hi havia una caixeta amb un cadellet tot blanc i amb el cap marró estava mort de por i era molt petitó.
Ara ja té cinc mesos i ha crescut molt, sempre té ganes de jugar i com li estan creixent les dents no para de mossegar tot el que agafa. Gracies aquest gos li hem agafat molt més de carinyo als animals ja que quan erem petits ens feien molta por. Així que aquest regal ha sigut el millor que ens podrien haver fet.

Iria